Ha recomanat als ajuntaments de Tossa de Mar i de Figaró-Montmany modificar la regulació del sistema tarifari i eliminar la distinció entre empadronats i no empadronats perquè aquesta és una mesura contrària al principi d’igualtat davant la llei, tal i com fixen diferents sentències judicials.
El Síndic recorda que existeix la possibilitat que en un mateix municipi hi hagi tarifes diferents, sempre i quan ho justifiquin circumstàncies objectives, com ara diferents nuclis de població o urbanitzacions amb xarxes d’abastament diferents i tarifes diferents en funció del cost de prestació del servei en cada zona. També hi pot haver distinció de tarifes en altres circumstàncies, com ara el nombre de persones que viuen en un habitatge, bonificacions de caràcter social o el tipus d’ús que es fa de l’aigua, però en cap cas que els usuaris paguin tarifes diferents en funció de si són o no residents.
El Síndic considera que s’hauria d’analitzar una estructura tarifària en la que la repercussió dels costos fixos que genera el subministrament d’aigua es fes per mitjà d’una quota de servei homogènia, diferenciada de la tarifa d’aigua consumida. Si aquesta quota és igual per a tothom, el cost global del servei, en proporció al volum d’aigua consumida, seria major per a qui en fa un ús esporàdic. Tot i això, una estructura tarifària com aquesta, que separa estrictament despesa fixa de volum consumit, té molt limitada la possibilitat de penalitzar el consum excessiu i gratificar l’estalvi, perquè la despesa fixa representa entre el 80 i 90 % del preu global.
Les decisions adoptades per aquests ajuntaments, tot i que s’han de modificar per les raons indicades, i així es suggereix des del Síndic, són reflex de les dificultats per fer compatibles els principis del preu de l’aigua com incentiu a l’estalvi i la repercussió íntegra dels costos en l’usuari final, que figuren com a mandat als gestors dels recursos hídrics en la Directiva marc de l’aigua.
FUENTE: Síndic de Greuges de Catalunya, España.